Descripció:

Segurament poques coses podem dir de la Pica d’Estats (3.143m) que no s’hagin dit ja. És però un clàssic que sempre ve de gust tornar-hi. En aquesta ocasió proposem l’accés des d’Auzat (França) per fer una ruta circular que, de tornada, resulta força salvatge i allunyada dels camins més tradicionals.

Al sud de l’Ariege, ben a prop de la frontera Andorrana i Catalana, trobem un conjunt de profundes valls que acullen petits poblets gairebé oblidats. El darrer d’aquest nuclis es l’Artigue, punt des del qual començarem aquesta ruta. Pugem inicialment per un espectacular bosc de faig en direcció al refugi de Pinet. El camí guanya desnivell ràpidament fins a una zona oberta amb excel·lents vistes al nord, especialment sobre l’abrupte Pic Ròi de Belcaire. En uns mil metres de desnivell assolim el refugi (guardat) que es troba situat al costat d’un bonic llac i és una bona opció per fer aquesta volta en dues etapes.

A partir del refugi el camí s’encaixa inicialment en un barranc (compte amb neu o gel) i tot seguit continua prop de varis llacs, el darrer és l’Étang de Montcalm, glaçat gairebé tot l’any. La traça és evident i ben marcada fins enllaçar amb el camí que ve de la Vall Ferrera, just sota el cim. Les fortes rampes finals donen accés a la Pica d’estats (3.143m) i tot seguit al veí Pic  de Verdaguer (3.129m). El repte final és estar absolutament sols al cim.

A continuació tenim l’opció de pujar el proper Montcalm (3.077m) per completar aquesta interessant trilogia. Si hi ha bona visibilitat i no se’ns ha fet massa tard, proposem als més aventurers baixar per la vessant de la Coume Subran. Aquí comença la part més salvatge d’aquesta volta. Baixem cap al nord seguint fites escadusseres fins a un balcó a on s’inicia un desnivell molt abrupte. En aquest zona cal desgrimpar alguns petits trams sense complicació. Segueix un camí poc marcat per una canal incòmode prop d’un petit llac. Ambient magnífic en una vessant oblidada on fins ben entrat l’estiu s’hi conserven encara grans congestes. Poc després de l’estany apareix un altre balcó que permet observar el fortíssim desnivell que encara ens separa dels verds prats del Plan Subran. El camí segueix sent força incòmode però es pot resseguir bé parant atenció a les fites. Prop dels orris de Pujol i a tocar d’un espectacular salt d’aigua trobem una pista que tallem per corriol dintre el bosc fins al nucli de Perrot, prop ja de l’Artigue.

També seria una bona opció fer la volta en sentit contrari per tal de tenir un descens més còmode.